Descobreixen a Xile, a la Fossa d’Atacama, a ‘Dulcibella camanchaca’, un crustaci depredador.

Quan el robot Lander, un vehicle motoritzat no tripulat, va pujar a la superfície des de les profunditats marines de la Fossa d’Atacama, davant les costes de la regió d’Antofagasta, al nord de Xile, la doctora en Oceanografia Carolina González no va pensar que portaria amb ell una nova espècie, i molt menys un nou gènere d’ésser viu. Però, entre les seves pinces, hi havia un crustaci depredador que mai havia estat descrit per la ciència i al qual va batejar com Dulcibella camanchaca.
El nou crustaci va ser trobat a 7.902 metres de profunditat a la denominada zona hadal, la regió més recòndita de l’oceà, que va des dels 6.000 fins als 11.000 metres de profunditat. L’organisme mesura aproximadament quatre centímetres de longitud i és un crustaci de moviment ràpid.
A través d’exàmens morfològics i genètics, en els quals va participar Johanna Weston de la Institució Oceanogràfica de Woods Hole (WHOI, per les seves sigles en anglès) dels Estats Units, es va determinar que Dulcibella camanchaca és un crustaci depredador, ja que posseeix mandíbules i apèndixs raptorials especialitzats en capturar i alimentar-se d’amfípodes més petits. Aquest tret de la nova espècie és molt particular, perquè a la Fossa d’Atacama només s’havien descrit amfípodes carronyers, com el Eurythenes atacamensis, que mesura al voltant de vuit centímetres i que s’alimenta d’altres animals morts que arriben al fons de l’oceà Pacífic.
L’organisme també porta un nom distintiu i que està inspirat en Don Quixot de la Manxa. «Hi ha diverses espècies dins de la família dels amfípodes que fan referència a aquest llibre. Així que, seguint la mateixa línia, li vam voler posar a aquest gènere un altre nom de Don Quixot i, com que l’espècie que vam trobar era femella, li volíem dir Dulcinea. No obstant això, aquest nom ja havia estat assignat a un gènere d’insecte el 1907, així que vam decidir anomenar-lo Dulcibella, fent al·lusió a la poesia medieval pel que fa a la feminitat i a la dolçor que pot tenir una dona».